Es va quedar mirant la mar
Aquell moment en què tot comença a canviar.
Es va quedar una estona més del que pensava. Sense fer res en concret. Mirant l’aigua, deixant que el sol li toqués la cara.
Havia sortit sense pensar-hi gaire. El de sempre. I, sense adonar-se’n, el dia es va anar allargant. Un passeig, una altra parada, algú que apareix. Tot encaixa sense esforç.
No sabia gaire bé en quin moment havia començat l’estiu. Però era allà. En això. En no tenir pressa. En quedar-se una mica més.
Cistella
Et pot interessar
- Nova col·lecció Primavera-Estiu 2026
La cistella està buida
Encara no has afegit cap article a la teva cistella. Comencem?
Impostos inclosos i enviament calculat en finalitzar la compra
Subtotal 0,00 €
Afegir a preferits
