L’illa també té hivern

A Menorca hi ha un moment de l’any en què comences a reconèixer tothom pel carrer.

Marxen els últims vaixells, les terrasses tornen a tenir les taules buides i al port et retrobes amb els de sempre. Algú comenta que ja refresca, un altre encara es banya a l’octubre i hi ha qui encara no ha desat la roba d’estiu.

Mentrestant, els armaris també canvien.

Apareixen les primeres mànigues llargues, els jerseis que feia mesos que estaven plegats i aquella jaqueta que acabes deixant a qualsevol cadira. La roba torna a tenir capes, es barreja amb la d’altres temporades i recupera el seu lloc en els petits hàbits de cada dia.

Perquè l’illa no desapareix quan s’acaba l’estiu.
Simplement torna a ser de qui hi viu tot l’any.